Qui som

La federació

L’any 2007 les quatre entitats que formàvem part d’aquesta tradicional festa de Els Tombs a Barcelona, varem començar a treballar plegats per organitzar la cavalcada, ja que en els darrers anys aquesta s’havia deslluït per problemes organitzatius i econòmics.

Així doncs, ens varem constituir com una Comissió Organitzadora de la Festa dels Tres tombs, i els seus membres eren la Germandat de Sant Antoni Abat de Barcelona, L’Arca de Noe, L’Associació de Veïns del barri de Sant Antoni i Sant Antoni Comerç.

L’ any 2012 aquestes quatre associacions ens vam constituït ja com a un sola entitat jurídica amb el nom de: “Federació dels Tres Tombs de Sant Antoni de Barcelona”

En darrers anys hem assolit i consolidat , amb l’ajut de les institucions barcelonines i de barri, una festa tradicional i fer-la més propera a la ciutadania.

Història

Tres Tombs de Barcelona

A Barcelona es el patró dels gremis dels carreters i dels cotxers, dels traginers i llogaters de mules.

Del perquè del nom de Els Tres Tombs hi ha versions per tots els gustos.

Unes versions suposen que els tres tombs eren les voltes que feia fer el genet a la muntura sobre les potes del darrere com a prova de destresa, davant del capellà encarregat de beneir l’animal.

Altres creuen que les tres voltes es feien al voltant d’una creu propera al lloc de la benedicció, en el convent de Sant Antoni (actual Ronda de Sant Antoni).

Una altra versió substitueix la creu per l’illa de cases on estava el convent.

Fins els anys 30 del segle XIX, segons Joan Amades, a Barcelona s’encarregaven de la desfilada les confraries dels mulaters, els traginers de ribera i dels bastaixos de capçana, que eren els gremis que monopolitzaven el transport de mercaderies de la ciutat.

Aquests oficis tenien la seva casa gremial a la Plaça dels Traginers (desapareguda amb l’obertura de la Via Laietana, destrucció del barri de Sant Pere).

El diumenge abans de la festivitat, en aquesta plaça es subhastava el càrrec d’abanderat de la comitiva. La junta del gremi traslladava el pendó fins a casa del guanyador i lluïa tota la setmana en el seu balcó. El dia de Sant Antoni la cavalcada sortia des d’aquest domicili, obrint la comitiva tres genets.

Abans de la desaparició del barri de La Ribera (1715) la comitiva s’encaminava a l’església del convent de Santa Clara, el qual estaria ubicat on actualment hi ha la plaça davant del Parlament de Catalunya, en la Ciutadella. Aquesta visita era deguda a que segons la tradició va ser en aquest indret on Sant Antoni va saltar del núvol que l’havia

transportat fins a Barcelona. Allí es feia la benedicció (que posteriorment passà a l’església del Portal de Sant Antoni, l’actual Ronda) i s’anava a fer les visites a les autoritats de la ciutat.

El Montepío de San Antonio Abad, (Cocheros de Barcelona), fou fundat l’any 1872 acollint la organització de la ma dels seus predecessors documentats des de l’any 1825, de la festa de Els Tres Tombs de Barcelona. Y a mitjans del segle XX va canviar el sufix de Cocheros de Barcelona per Caleseros de Barcelona. La comitiva sortia de la Casa de la Caritat del carrer Montalegre.

Amb els anys el lloc de sortida de la comitiva va anar variant, com per exemple, ja en els anys 70, del carrer Elcano 32 on estaven les cotxeres Gabelli , al pati de l’escola industrial al carrer Urgell, i últimament als peus de les fonts de Montjuic, a les esplanades de la Fira que ens ofereix una millor organització del acte.

El nom dels organitzadors també ha anat canviant, del primer Montepío de San Antonio Abad (Cocheros de Barcelona) es va transformar en “Montepio de San Antonio Abad (Caleseros de Barcelona) i ja a l’any 1985 es fundà la “Germandat de Sant Antoni Abat de Barcelona, Patronat dels Tres Tombs” amb antics membres del extint montepio i fins la data que finalment se la coneixerà com a Federació dels Tres Tombs de Barcelona.

PA DE SANT ANTONI. Fent al•lusió a la historia segons la qual un home l’hi portava el pa al sant quan aquest es trobava al desert, tradicionalment fora de l’església es repartia pa las fidels i pobres que hi havia al voltant.

Actualment i pot ser per recordar aquells passatges a les pastisseries es ven el tortell de Sant Antoni.

La rifa del porc

Donat el vincle entre el sant i els porquets, a Barcelona es celebrava aquesta rifa per al sosteniment de l’antiga orde dels frares antonians, que el 1115 havien fundat a Barcelona un llatzeret (un hospital de leprosos). Aquest hospital estava a tocar del Portal de Sant Antoni. L’ordre s’extingí el 1728 i el seu hospital s’incorporà a l’Hospital de la Santa Creu (carrer del Carme, actual Biblioteca Nacional de Catalunya, que després acabaria unint-se a l’Hospital de Sant Pau).

Durant l’any es passejaven a diari dos o tres porcs pels carrers de Barcelona, menats per dos músics que tocaven flauta, tabalet i gaita, i un representant de l’hospital que venia els números de la rifa. Duia un bàcul episcopal i una campaneta que hi penjava. D’aquesta singular processó va néixer la dita “voltar més que els porcs de sant Antoni”. Els porcs es sacrificaven al carrer, per unes dones anomenades “mocaderes”. Acabaven convertits en el brou brufat, el llomillo amb mongetes o el platillo de sang i fetge amb ceba.

La rifa quedà prohibida per afavorir la Loteria Nacional, l’any 1879.

Sant Antoni Abad

Hi ha moltes llegendes, a quina més pintoresca en vers Sant Antoni, i del per que sempre en les imatges hi ha un porquet als seus peus.

Sant Antoni va esser Egipci de naixement. Va néixer l’any 251 a una regió de l’alt Egipte.

Va portar una vida d’eremita a prop del seu poble, i molts d’aquests anys, es diu que trenta, els va passar en completa solitud, nomes trencada per un home que l’hi portava menjar cada sis mesos. Tot i així amb el temps anava a veure a gent quan ell creia que el necessitaven.

La seva fama d’eremita i home de Déu es va fer cada cop més popular i l’hi plovien cada vegada més sol•licituds, per imitar el seu tipus de vida que l’obligaren allà pel l’any 305 a fundar alguns monestirs. La major parts d’aquests, construïts o formats per habitacles independents per crear en els monjos la soledat necessària en la que ell creia.

Per aquest motiu se’l anomenà com a “Fundador de la vida religiosa” i “Doctor de la Fe”.

Diu una d’aquestes llegendes, referides a la nostra ciutat, que una d’aquestes sol•licituds li vingué del governador romà a Barcelona, que tenint la seva filla malalta o posseïda pels mals esperits va fer enviar a uns emissaris que van anar a Egipte tot per fer-li saber i demanar dels seus serveis, que ja traspassaven fronteres.

Segueix dient la llegenda que en arribar a Barcelona, desprès d’un viatge que va fer d’alt d’un núvol ( d’aquests núvols llargaruts se’ls diu “Barquetes de sant Antoni) per travessar tota la mediterrània, va guarir a la filla del governador. Just desprès se li va presentar una truja que portava un garrinet a la boca que no podia caminar perquè tenia una pota mal ferida. La mare va deixar el porquet als peus del sant i aquest el va beneir. Al moment quedà guarit i es va posar a córrer com si res. La truja, agraïda al sant, no va deixar-lo mai i va seguir-lo sempre per tot arreu. Altres versions de la mateixa llegenda diu que va ser el porquet el qui el seguir fins a la seva mort.

Es per això que s’invoca a Sant Antoni com a patró dels animals domèstics, i especialment els de peu rodó, els de tir de cavalls i ases per antonomàsia, d’aquí el sobre nom de “Sant Antoni dels Ases”, pot ser per diferenciar-lo de Sant Antoni de Padua.

Sant Antoni va morir el 17 de gener de l’any 365 quan tenia 105 anys.

Per aprofundir més en la seva vida podeu llegir la seva biografia més fidel escrita per Sant Anastasi de Alejandria, el se millor biògraf.

La Medalla d’Honor de Barcelona és una distinció que té per finalitat honorar aquells que, amb el seu esforç, han contribuït al desenvolupament d’una consciència ciutadana i cívica, així com dels seus valors i virtuts.

Des d’ aleshores, 25 persones o entitats han rebut cada any el guardó a proposta dels diferents Consells de Districte i del Consell Plenari municipal.

Són dones, homes i entitats que amb el seu treball diari, definit per una clara vocació social i de servei als seus conciutadans, contribueixen a construir la Barcelona del moment i a prefigurar la del futur, com a marc de progrés i convivència obert a tothom, en àmbits com l’ensenyament, la ciència, la cultura i el lleure, l’economia i el comerç, la conservació de les tradicions i la difusió de la nostra historia, la cooperació i la solidaritat, la defensa dels drets humans, el món associatiu, la comunicació i l’esport.

Anualment, l’Ajuntament pot aprovar la concessió de vint-i-cinc guardons, dels quals un màxim de cinc s’atorguen a proposta de la Comissió del Plenari, en l’àmbit de la ciutat, i un màxim de dos a proposta de cadascun dels districtes.

El 25 de març de 2011, el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la concessió de la Medalla d’Honor, entre d’altres, a la Federació dels Tres Tombs de Barcelona.