Tres Tombs Barcelona

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Tres Tombs Barcelona

TRES TOMBS DE BARCELONA

A Barcelona es el patró dels gremis dels carreters i dels cotxers, dels traginers i llogaters de mules.
Del perquè del nom de Els Tres Tombs hi ha versions per tots els gustos.

Unes versions suposen que els tres tombs  eren les voltes que feia fer el genet a la muntura sobre les potes del darrere com a prova de destresa, davant del capellà encarregat de beneir l’animal.
Altres creuen que les tres voltes es feien al voltant d’una creu propera al lloc de la benedicció, en el convent de Sant Antoni (actual Ronda de Sant Antoni).
Una altra versió substitueix la creu per l’illa de cases on estava el convent.

Fins els anys 30 del segle XIX, segons Joan Amades, a Barcelona s’encarregaven de la desfilada les confraries dels mulaters, els traginers de ribera i dels bastaixos de capçana, que eren els gremis que monopolitzaven el transport de mercaderies de la ciutat.
Aquests oficis tenien la seva casa gremial a la Plaça dels Traginers (desapareguda amb l’obertura de la Via Laietana, destrucció del barri de Sant Pere).
El diumenge abans de la festivitat, en aquesta plaça es subhastava el càrrec d’abanderat de la comitiva. La junta del gremi traslladava el pendó fins a casa del guanyador i lluïa tota la setmana en el seu balcó. El dia de Sant Antoni la cavalcada sortia des d’aquest domicili, obrint la comitiva tres genets.


Abans de la desaparició del barri de La Ribera (1715) la comitiva s’encaminava a l’església del convent de Santa Clara, el qual estaria ubicat on actualment hi ha la plaça davant del Parlament de Catalunya, en la Ciutadella. Aquesta visita era deguda a que segons la tradició va ser en aquest indret on Sant Antoni va saltar del núvol que l’havia
transportat fins a Barcelona. Allí es feia la benedicció (que posteriorment passà a l’església del Portal de Sant Antoni, l’actual Ronda) i s’anava a fer les visites a les autoritats de la ciutat.

El Montepío de San Antonio Abad, (Cocheros de Barcelona), fou fundat l’any 1872 acollint la organització de la ma dels seus predecessors documentats des de l’any 1825, de la festa de Els Tres Tombs de Barcelona. Y a mitjans del segle XX va canviar el sufix de Cocheros de Barcelona per Caleseros de Barcelona. La comitiva sortia de la Casa de la Caritat del carrer Montalegre.

Amb els anys el lloc de sortida de la comitiva va anar variant, com per exemple, ja en els anys 70, del carrer Elcano 32  on estaven les cotxeres Gabelli , al pati de l’escola industrial al carrer Urgell, i últimament als peus de les fonts de Montjuic, a les esplanades de la Fira que ens ofereix una millor organització del acte.

El  nom dels organitzadors també ha anat canviant, del primer Montepío de San Antonio Abad (Cocheros de Barcelona) es va transformar en “Montepio de San Antonio Abad (Caleseros de Barcelona) i ja a l’any 1985  es fundà la “Germandat de Sant Antoni Abat de Barcelona, Patronat dels Tres Tombs”  amb antics membres del extint montepio i fins la data  que finalment se la coneixerà com a Federació dels Tres Tombs de Barcelona.

PA DE SANT ANTONI. Fent al•lusió a la historia segons la qual un home l’hi portava el pa al sant quan aquest es trobava al desert, tradicionalment fora de l’església es repartia pa las fidels i pobres que hi havia al voltant.
Actualment i pot ser per recordar aquells passatges a les pastisseries es ven el tortell  de Sant Antoni.

LA RIFA DEL PORC. 

Donat el vincle entre el sant i els porquets, a Barcelona es celebrava aquesta rifa per al sosteniment de l’antiga orde dels frares antonians, que el 1115 havien fundat a Barcelona un llatzeret (un hospital de leprosos). Aquest hospital estava a tocar del Portal de Sant Antoni. L’ordre s’extingí el 1728 i el seu hospital s’incorporà a l’Hospital de la Santa Creu (carrer del Carme, actual Biblioteca Nacional de Catalunya, que després acabaria unint-se a l’Hospital de Sant Pau).

Durant l’any es passejaven a diari dos o tres porcs pels carrers de Barcelona, menats per dos músics que tocaven flauta, tabalet i gaita, i un representant de l’hospital que venia els números de la rifa. Duia un bàcul episcopal i una campaneta que hi penjava. D’aquesta singular processó va néixer la dita “voltar més que els porcs de sant Antoni”. Els porcs es sacrificaven al carrer, per unes dones anomenades “mocaderes”. Acabaven convertits en el brou brufat, el llomillo amb mongetes o el platillo de sang i fetge amb ceba.

La rifa quedà prohibida per afavorir la Loteria Nacional, l’any 1879.

 

 


Cavalcada 2017

Edició 192

21 de Gener

3 Tombs en imatges

tres tombs barcelona 32.jpg

Medalla d' Honor Ciutat de Barcelona

Federats


Col·laboradors


 


 


 

Articles relacionats